Tejemanejes...

De tota la vida he anat montat en ambulàncies carroçades per Bergadana
Es veritat que desde fa alguns anys els vehícles que venien transformats en ambulancia a Gironella teníen pitjors acabats en comparació a vehícles que ja habiem tingut transformats i fabricats per ells en anys anteriors, la excusa era que habien tingut un pic massa important de producció, que s'habia externalitzat part de la producció de components etc... Ara fa un temps vaig rebre la notícia que tancaben, realment sobta aquesta notícia, ja que després de vendre un munt d'ambulàncies, com pot ser que tanqui una empresa amb 180 treballadors?? será la crisis, no??
Avui he trobat aquesta notícia que ja es antiga
http://www.regio7.cat/economia/2009/12/15/cgt-denuncia-que-nimbus-comprar-bergadana-tancar/58745.html
En aquesta notíca la CGT denúncia que el grup holandés que va comprar Bergadana ara fa uns anys anomenat nimbus tenía intenció de tancar ja desde un primer moment d'estar allà i passar la producció a la prestigiosa casa alemanya binz que curiosament també forma part del grup Nimbus.
Complot?

Campanas por la Gripe A

Amb la declaració del departament de salut de la fase d'emergència per grip A que es va fer la setmana pasada, un ha arribat a varies conclusions sobre aquesta nova pandemia :

- Que tot el personal sanitari que faci vacances al desmbre la ha cagat (en fase d'emergència te les poden rebocar...)
- Que pot ser que ens inflem a fer hores extres i pot ser que no veiem ni un duro (No tot es per la pasta... en cas d'emergència tothom arrima el hombro sense demanar res a canvi.. el personal sanitari som aixi... pero si hay que ir se va pero ir pa nà...pos es tonteria)
- Que la única que diu la veritat a la tele es la monja aquesta:

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

El sindrome del superviviente.

Cada matí que treballo, es repeteix la mateixa escena: hem desperto, hem rento la cara i ja vestit hem despedeixo de la meva novia, mentre ella dorm, l'abraço, li faig un petó i marxo. Es un perfecte retrat de la rutina qüotidiana diaria.
Creuo la porta i pel meu cap hem passa la vaga idea de que hi ha una possibilitat infima de no tornar, de que aquesta hagi estat la última vegada que la hagi abraçat, besat, olorat. Aquesta possibilitat, si la comprares amb la d'altres amics que son bombers o agents de l'autoritat potser es petita, pero, al cap i a la fí hi es. Objectivament, hem puc dormir al volant anant i venint del curro, i a la feina, hem puc fotre una pinya a la carretera, hem poden atropellar mentres estic treballant a la carretera, hem poden agredir, i mes val no pensar en tota la varietat d'accidents biologics i no biologics que et poden arribar a passar treballant per que si no, no sortiries de casa. Durant el torn, a vegades mor algú, tot va bé sempre que el que traspassi sigui el pacient, es una putada haber de dir-ho a la familia, pero al cap i a la fí es part de la feina i acaba sent una rutina una mica macabra haber-ho de comunicar a uns parents que sempre estan trasbalsats.
Ara bé, quan el que mor es un nen de molt curta edat, les coses es torcen. La ideosincràcia d'abans no funciona. Aquell petit angelet s'et endú una part petita de la teva vida amb ell.
No pots evitar endur-te'ho a casa.
Aquell dia, quan acabes el torn i tornes a casa, en traspassar la porta, no pots deixar de pensar en que l'unic que vols es abraçar als teus i sents que una miqueta de tú ha mort aquell dia...
pero al cap i a la fí s'ha de seguir endevant...

Rap "Gangsta" del FDNY-EMS

Los paramedicos del servicio de emergencias medicas de los bomberos de nueva york (FDNY-EMS) Farooq Muhammad y Chris Marquart han grabado un video promocional, aprovechando el tirón institucional de la ems week.
En el videoclip en questión cantan un rap al mas puro estilo 50cent titulado Call 911...
Personalmente comprendo a estos sanitarios de los bomberos de nueva york, estan todo el dia en la calle recogiendo a pandilleros heridos de bala, esquivando tiros en reyertas y al final, pues claro, a uno se le acaba pegando la froma de hablar de la clientela que monta en la camilla.
En fin.. yo lo he flipado... Otra muestra mas de arte en al emergencia que se viene a sumar al que hace unos meses linké aqui con el video del chiki chiki de la EPES de andalucia... ¿Será que en este sector de las emergencias medicas hay mucho artista? ¿o bién a caso es que estamos un poco colgados?
En fin espero no acabar grabando un videoclip con el maxi-single en plan estopa " de urgencias por cornellà" o convertirme en el "cantautor de la uci mobil del penedés"
En fin aqui esta el video de marras:
"a fliparlo"

SEMos la leche!!

Estaba buscant informació a internet sobre un nou desfibril·lador del que vaig tenir noticia fa uns pocs mesos i m'he trobat amb aquest anúnci de la casa physio control.
L'anúnci es épic... encara que no he pogut dissimular el somriure en reconèixer les cares de alguns companys del SEM.. je je je!!

es que... SEMos la leche!!

Cardiologia para principiantes

"Living Arrhythmias" by Bigeminal Productions.
Fácil, didáctico y para toda la familia!
El mejor tratado visual de cardiología de todos los tiempos, sin lugar a dudas, por el Dr. John C. Grammer, Medico Internista y Cardiólogo de Texas.....

Curso N.B.Q.

Yo siempre tomo precauciones...

Muñeco RCP cachondo...

Con semejantes alumnas... cualquiera se esta quieto!!!



Gràcies Montse

"Detalles"

A vegades treballo amb un company que m'encanta com es, té tot el "saber fer" i tot el "saber estar" que tenen aquells que porten anys "haciendo la calle" i cada torn que passo amb ell aprenc mes coses d'aquelles que no s'aprenen en cap curs, carrera, postgrau ni master del món.
Durant el torn, hem transportat un pacient geriàtric, que de camí cap a l'hospital, m'ha dit que havia fet alguns viatges en ambulànca pero que la nostra ambulància era diferent, "era mes gran, tenía mes coses i sobretot estaba mes neta," un cop descarregats i de camí cap a la base li ho he dit al company i hem dibuixat un mig somriure tots dos.
El dia ha transcorregut entre avisos com un altre dia normal. El fet en sí, no hagués passat d'aqui, una anècdota mes per contar a l'hora del café, si no fos per que el meu company en acabar el torn, mentre aparacabem la ambulància, ha vist a la persona encarregada de la neteja i desinfecció de les unitats a la nostra central i m'ha espetat un " explica-li el que ens ha dit aquell pacient, explica-li..." tot donant-me uns copets de colze... jo primer no hi queia pero un cop ho he recordat, li he contat la petita anècdota del dia a la persona en questió i li ha cambiat la expressió de la cara, se li ha il·luminat, i ens ha dit molt efusivament que li acababem de alegrar el dia, ens ha somrigut i ens ha explicat que potser erem els primers que reconeixíem la seva feina.
Tenir detalls amb els que et rodejen costa tant poc.

Emergencia a pedales

Lo he visto en internet y no he podido resistirme a no colgarlo...
Ahi va un video sobre el dia a dia de los paramedicos que trabajan en el servicio de emergencias medicas y que van montados en bicicleta por Londres (esta en inglés)


Por lo visto para mejorar los tiempos de respuesta en el centro de Londres funciona desde 1998 una unidad de técnicos en emergéncias medicas-paramedicos ciclistas.

La unidad esta altamente consolidada, tanto que han pasadao a actuar también en el aeropuerto de Londres.

Aqui no podemos ser menos, y con el permiso de los ingleses, la cruz roja ya desplazaba sus voluntarios en bici en la primera mitad del siglo XX y para muestra un botón :

extraido de: http://www.20minutos.es/noticia/291163/0/voluntarios/a/pedales/

Ya en tiempos modernos, el primero fue el "SAMUR" de madrid, que montó hace ya un tiempo el "equipo lince" que son unas unidades ciclistas con las que los voluntarios cubren el parque del retiro los fines de semana y algún que otro evento multitudinario.

Las fotos del SAMUR pertenecen a Cesar Moro Fabian, y son parte de la ponencia "UNIDAD CICLISTA: UNA NUEVA FORMA DE
ATENCIÓN SANITARIA" que podeis ver en la pagina 12 de
http://www.medynet.com/elmedico/congresos/SEMES/ponencias/p348-364.pdf

En Barcelona ciudad ya hace algunos años que la cruz roja cubre la cursa de "el corte inglés" con bicicletas equipadas con material de primeras curas y algun que otro evento.

La cruz roja de valencia para la semana de fallas también utiliza socorristas montados en bicicleta para acceder a lugares con gran afluencia de público.

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana
/Cruz/Roja/ataca/ratoneras/elpepuespval/20070316el
pval_18/Tes/

para mas información:

www.bikesquad.org/30817.html

www.streamcity.co.uk/clients/transport/bikes.htm

www.e-mergencia.com/foro/showthread.php?t=20955&highlight=bicicleta

www.publicsafetycycling.com/

Anuncio de la televisión Genial!!

Es un anuncio genial!!!

3.9

foto : agencia EFE

Avui hi ha hagut un accident amb una ambulància implicada. He sentit per la radio l'avis mentres treballaba. Quan he arribat a casa he vist les imatges a la inmensa majoria de publicacions digitals.

El fet es que he al·lucinat força amb les coses que la gent arriba a escriure als comentaris, no se si per aborriment, per desconeixement, per ràbia en vers al servei d'ambulàncies o per tot plegat en general (per les nits hi ha massa gent que no dorm per culpa nostra).

Potser tots ens hauriem de parar a reflexionar per qué necessitem que tantes ambulàncies vagin amunt i avall enviant tones de CO2 a l'atmósfera i contaminant acúsctica i lumínicament...

La gent ens truca i nosaltres anem, la nostra feina es així de fàcil un cop allà et pots complicar el servei tot lo que vulguis. Agafem, traslladem i mantenim els problemes de la gent, i si pots millorar una miqueta l'estat del pacient abans d'arribar a l'hospi doncs ets un "pata negra".

Potser si que aquesta ambulància anaba a un avis en el que el pacient podría haber anat a l'hospital amb taxi, o potser no, aixó no ho sé. El que sí que sé es que la gent ens truca per a tot tipus de questions algunes poques de molt urgents, altres de no tant i els usuaris si no se'ls envia el recurs ràpidament doncs, reclamen. Per aixó necesstem totes les ambulàncies de barcelona i tot i així hi ha moments que no es dona l'abast.

El que també sé es el que visc día a día jugant-me el físic dins una d'aquestes furgonetes de colors estridents. Mai he vist a ningú posar la sirena per que sí o per plegar aviat ( i mira que he treballat a empreses d'ambulàncies molt i molt cutres). Els companys tècnics-conductors fan malabarismes entre els cotxes i a demés s'exposen a sancions ridícules com la que va patir un condutor que anaba a buscar sang desesperada desde ca'n ruti a vall d'hebron. Els conductors de barcelona ciutat pateixen de sordera crónica i ceguera selectiva ja que ni senten les sirenes ni veuen els nostres aparells destellants de color taronja (curiosament, els blaus els veuen mes ).

Tenim una noramtiva especial a Barcelona ciutat que regula la potència dels aparells de senyals acústiques i per aixó estan limitats. A Barcelona es senten les sirenes mes fluixes que a madrid per exemple a on el todopoderoso y mediático SAMUR monta a les seves UCI's móbils i vehicles de comandament sirenes de trompeta de dos tons com les que porten els bombers que es senten a mes de 3 carrers de distància cosa que aqui no passa (encara que curiosament aqui la gent es queixa i fa cartes als diaris el doble que a madrid).

En fin tot i que ha estat aparatós sortosament no ha passat res greu del tot.

Marató

La pitjor complicació de la malaltia cardiovascular es l'aturada cardiaca. En una aturada cardíaca, depén molt de les maniobres que es facin inicialment, fer un suport vital bàsic i aplicar desfibrilació externa automàtica durant els primers 3 a 5 minuts fa que la supervivència es trobi entre un 49 i un 75%. Per cada minut que es retrassi la desfibril·lació fa que la probabilitat de supervivència disminueixi entre un 10 i un 15% mes.
Fa pocs dies, a la feina, ens va passar quelcom que potser es excepcinal. Ens vam presentar en una aturada al poc temps del col·lapse, la gent present allà estaba fent massatger cardíac i boca a boca. Vam iniciar maniobres de suport vital avançati van tenir èxit, aixó hauria de ser aixi, pero a la realitat, no ho es.. el fet es que pocs testimonis dels que avisen de la emergència inicien maniobres de suport vital bàsic. A sobre, el pacient no ha tingut seqüeles. Tot va sortir bé.
Pero aquest cas no sortirá a la tele, ni ens donarán una medalla, ni sortirem al diari. Ara bé, la sensació de haber fet bé la teva feina i la emoció que vaig sentir al dia següent quan desde el llit de la UCI ens ho va agraïr a l'equip que el vam atendre, aixó no te preu.
Suposo que el meu avi estarà orgullós de mí.

¿Qué de Qué?

Que el diario "Qué" es la cosa mas senacionalista que haya parido rotativa no es nada nuevo. Que el diario "Qué" este lleno de pobrecitos becarios que cobran cuatro duros y escriben 14 horas al dia, es imaginable. No se contrasta la información por que no hay tiempo, y hay que sacar la edición de mañana... bueno... que algo se sabe a medias o no se sabe a ciencia cierta... pos se inventa y yastá!!!
Ahora bien... igual se estan pasando de gañanes.. por que mira que colar un laringoscopio de los que utilizamos los servicios de emergencias para intubar a pacientes criticos como una "arma letal"... es "pa cagarse"...


para quien quiera saber que es un laringoscopio:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/9503.htm


la noticia en questión:







Y ya de paso, lamento la muerte del joven de 16 años y me sumo desde aqui al clamor popular de rechazo a la violencia de los grupos extremistas.

Una de indios

Estos últimos meses de curro han traído bastantes situaciones raras, en las que nos ha dado a toda la dotación por reír. Visto que ya ha pasado un tiempo prudencial pienso que es ya momento para contarlas.

Nos avisan por una persona precipitada. El lugar es de difícil acceso, corremos escaleras arriba cargados con todo el material. Los testigos allí presentes opinan, gritan algo alterados, pero sólo nos es útil uno de los vecinos, que al fin nos guía hasta encontrarnos que el paciente se encuentra tras una tapia. Saltamos con ayuda de una escalera de mano en una maniobra mas propia de bomberos que de sanitarios. Llegamos al paciente y nos encontramos que todos nuestros esfuerzos para llegar hasta a él han sido en vano pues ya ha fallecido hace rato... Certificamos el éxitus, pasamos el material por la tapia y buscamos como volver atrás, pues la escalera esta tras la tapia y aquí no alcanzamos, al fin vemos un balcón cercano al lugar desde el que se puede llegar con un solo salto y en el que parece ser que sí que hay alguien dentro, con lo que empezamos a hacer señas y a gritar. Conseguimos la atención de todo el bloque menos la de nuestro objetivo, estamos casi a punto de darnos por vencidos hasta que vemos como del sofá que esta a la vista emerge una figura en un movimiento parecido al de un tortuga gigante de madagascar. La figura se hace mas clara a cámara lenta tras los cristales del balcón, apareciendo una adorable abuelita en bata de guatiné rosa, con sus pertinentes rulos. Nuestro júbilo estalla y de la emoción empezamos a gritarle "¡¡SEÑOOORA SEÑOOOORA POR FAVOR ABRANOS QUE SOMOS DE LA AMBULANCIA Y ESTAMOS AQUI SIN PODER SALIR.!!" La mujer sigue aproximandose de forma gradual a la vez que en un movimiento delicado aguza la vista y se coloca sus gafas de yaya que cuelgan de la cadena del cuello. En estas que seguimos gritandole lo mismo, enseñándole nuestro ostentoso uniforme de ese inconfundible color chillón que hace que en verano todas las moscas y mosquitos de un radio de 10 metros vengan a por ti. La abuela en un movimiento a velocidad geriátrica alarga el brazo, en estas que le digo al compañero "¡ya esta ya nos abre la puerta de la galería!"
Cuál fue mi sorpresa cuando la abuela empezó a bajar la persiana a toda prisa pensándose que esos dos de delante suyo con el uniforme de alta visibilidad eran dos chorizos que querían robarle la tele y la muñequita flamenca de encima.

Los dos allí presentes nos quedamos con el rostro desencajado la mirada perdida en el balcón, los ojo llorosos y el mas absoluto sentimiento de abandono.

APUM

Aquesta setmana passada no he postejat res per que he estat fent el primer modul del master en emergències mèdiques. Aquest primer mòdul anaba d'assistència prehospitalària en muntanya.
M'ho he passat genial, he rigut moltíssim i he aprés força, el millor per a mi han estat les tres jornades que hem passat al refugi de "la restanca" a la vall d'aran, el simulacres de rescat en neu i les condicions climàtiques han fet que m'ho passes d'alló mes bé.

Aquests som els components del equip de pràctiques de color gris

Ara només queda estudiar estuidar i estudiar que la oposició esta al caure...

EL himno enfermero

Quizás me inhabiliten después de este post...
Quizás me hechen del trabajo...
Quizás los de la sección de tendencias del mundo se rasguen las vestiduras y ya no quieran saber nada de mi blog...
pero ahi va....
yo he reido...
es extremadamente friki....

Instrucciones:

Paso 1 encender los altavoces

Paso 2 darle a este link

Paso 3 cantar la canción al son del midi

Yo no maldigo mi suerte
Porque enfermero nací
Si me llaman ATS
A ostias le pongo a parir
No me da envidia el dinero
Porque de orgullo me llena
Ser el mejor enfermero
De toda la sala de urgencias
De toda la sala de urgencias
Llego a la sala cantando
Mientras pongo una sonda
El médico se queda mirando
Viendo al enfermero trabajar
Y cuando siento una pena
Lanzo al cielo mi cantar:
Soy enfermero,
Y temple mi corazón pinchando las venas,
Soy enfermero,
Y poniendo sondas y vías me quito las penas
Soy enfermero porque a mi nada me espanta
Y solo quiero el sonido deeeeeeeeeeeeeeeeee!!!
mi ambulancia!!
Compañero, tu valora y diagnostica
Mientras
termino
Que al compás del suero quiero
Repetirle al mundo entero
¡YO! ¡SOY ENFERMERO!!!

CANCION: HIMNO ENFERMERO
MUSICA: "SOY MINERO"
LETRISTA: ANONIMO

(el poner una cabra encima de una escalera y contratar a un ayudante para que toque la pandereta y que pida la voluntad en la plaza de tu pueblo/barrio es algo opcional)

Ja soc papa!!

Ahir vaig fer el meu primer part extrahospitalari, tot va anar bé...
De fet el nadó ja era fora quan vam arribar, ens vam limitar a controlar i traslladar a mare i nadó.
Tot va sortir bé... El reste de la guàrdia... "heavy metal"...

Me'n vaig a dormir...

Mismocracia

M'agrada internet, m'agrada la llibertat que hem dona el poder opinar d'absolutament de tot i a demés sense tenir gaire idea de res... qui hem llegeixi serà qui hem donarà credibilitat o no.
Una de les últimes notícies que m'han indignat fa referència a la "meva" professió, la de infermer, una professió que jo la sento molt "meva", al cap i a la fi soc infermer, fill de infermera, surto amb una infermera i es "lo que he mamat a casa des de petit", soc infermer fins a la medul·la encara que alguns sectors minoritaris integristes, no acabin de assimilar del tot als "infermers" homes. La infermeria sempre ha estat una professió de dones i certament cal pensar com una dona, has de desenvolupar una sensibilitat especial per apreciar tot allò que esta passant, intuir aquells problemes que no son evidents i has de tenir la capacitat de estar fent 3 o 4 coses a la vegada, i fer-les totes bé. Porto tres anys intentant-ho, m'ha costat força, per que al cap i a la fi soc un home, i la meva masculinitat no va lligada a cap de les qualitats anteriorment descrites.
Soc un dissident, una anomalia, una cosa estranya, i com a dissident m'agrada pensar que el camí que segueix tot el ramat potser sigui bo però es possible que n'hi hagin de millors.
El passat dia dimecres 24 de gener es van celebrar les eleccions al col·legi d'infermeria de Barcelona per a la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern, per a mi, eren unes eleccions de resultat previsible per que només es va presentar una candidatura. Arribats a aquest punt haig de fer una reflexió, la junta de govern que ha guanyat no ha estat involucrada en cap escàndol, ni res per l'estil en plan Marbella ni cap cosa així, ha gestionat el col·legi amb transparència i ha tret el col·legi de una situació de crisis ja que quan van entrar l'anterior junta havia deixat deutes per totes bandes i tots els bens materials del col·legi estaven envargats. Com era d'esperar ningú no va presentar cap candidatura, ningú tenia motius per criticar-los, ningú ho podia haver fet millor. Idealment el dia 24 tothom hauria d’haver anat a votar massivament a la seu del col·legi allà a la Bonanova per donar suport a aquesta candidatura que tant bé ho esta fent i que ens esta reflotant de la situació de crisis viscuda ara fa quatre anys. M'ha sorprès però que en la nota de prensa del dia 24 de Gener s'informa que:

"Malgrat que “Infermeria Activa” ha estat l’única candidatura presentada, 319 col·legiades i col·legiats s’han desplaçat fins a la seu del Col·legi per exercir el seu dret a vot"

Segons la última memòria del col·legi d'infermeria a Barcelona hi han 28920 infermers col·legiats exercint (no crec que hi hagi mes de 200 o 300 inhabilitats sense dret a vot) o sigui que han anat a votar a "ojo de buen cubero" algo mes d'una centèsima part del cens electoral.... però la única candidatura que s'habia presentat ha guanyat per una "amplia majoria"
Dos qüestions s'hem plantegen:
- Que ens esta passant per no implicar-nos en un òrgan que esta per a vetllar per els nostres interessos com a col·lectiu professional.
- Com una junta es pot sentir respatllada amb només una centèsima part dels vots?

Real como la vida misma

Tan real como la vida misma... a qui no li ha vingut mai un "experto" a dir-li com ha de fer la seva feina??