El pas dels anys

No et dones compte, i ja ets vell, per a fer el que abans feies. No et dones compte i ja t’ha passat mitja vida per endavant.
I al final quan et preguntes que és el que et queda, arribes a la conlusió que només et queden aquells moments bons en que t’has rigut.
No saber que diré el moment en que arribi aquest final, espero que sigui tard... i espero haver rigut de valent.

Mi carrooo!!! (al menos durante el campeonato.)

Excarceració

Es fa el primer campionat de excarceració a Barcelona i a la tele no en diuen res...
Jo he col·laborat fent d'assesor interior, encara que jo feia de jutge i estaba fent teatrillo fingint estar lesionat segons les indicacions del jutges anglesos, he viscut les sensacions paregudes a les que deu sentir una victima atrapada en un vehicle real... La por de quan sents que els bombers et busquen i no arriben a tú... la por de quan estan tallant el cotxe.
Per sobre de qui ha guanyat i qui ha perdut hi ha una qualitat humana en tots els casos on he estat que no es pot valorar amb cap questionari.
Lo divertit del cas es que com en un mateix dies feies 3 o 4 escenaris diferents tenies la sensació que t'anaves fotent pinyos per tota la geografia espanyola desde el "tranquilo quillo" dels andalusos al "com estas" de aquell infermer andorrá que no va deixar de parlarme en tot moment a dins de un dels casos mes complicats.
En fí moltes senacions que ja habia viscut desde l'altre cantó coma infermer assistencial i que fins que no les vius com a victima no n'ets conscient.
El primer abordatge, el tranquil·litzar a la victima son temes capitals, a demés del ABCD, valoració primaria i secondaria etc...
si voleu mes informació podeu mirar la web dels organitzadors la APRAT

Anti-spam!

Estic fins als ous de la penya que hem deixa comentaris que son invitacions per a veure webs comercials.
ME cago en el spam!
Per cert, a partir d’ara tothom hem pot deixar opinions, no cal  que estigui registrat a  www.blogger.com ho he configurat Així… Juas juas juas

Mesclar ciènca i religió no es gaire bó...

Si la infermeria del servei de urgències fos una processó de setmana santa:

• La supervisora seria el cofrade mayor, faria i desfaria i aniria amunt i avall per a que tot sortís a “pedir de boca”


• La infermera o infermer de portes obriria la marxa.


• La infermera o infermer de trauma portaria ell sol/sola una creu que pesa 3 tones


• Les infermeres o infermers de primers auxilis anirien vestits de nazarenos.


• Les infermeres o infermers de la sala de cures portarien el paso amb un cristo que no veas sobre les seves espatlles i sempre a les ordres del cofrade mayor (la super)


• Les infermeres  o infermers de observació tancarien la processó i en penitència s’anirien fustigant amb un latigo de puas.

  

Fotlos canya Monegal

Fot-los canya Monegal!
Amb això hem quedo de el programa de la setmana passada del Ramon Pellicer a TV3 “tr3s D”.
En el programa en qüestió feien un “chest  longue” on el Ramon Pellicer després de fer-li una entrevista al Josep Cuní, que mes que entrevista semblava una fel·lació, com a final anecdòtic i com a contrapunt, moment en que tot sigui dit, estava a punt de prendre’m un Primperan ®, van fer aparèixer a en Ferran Monegal crític televisiu i periodista que té un programa propi a Barcelona televisió (cadena local), aquest bon home fa de redemptor de tota la professió periodística passant comptes de totes les bajanades que es diuen a la tele en el seu programa que es com la batidora però amb invitats... en fi que el Monegal hem cau bé, hem cau tant bé com el pobre home aquell del anunci de aquarius que diu que porta 30 anys construint una catedral amb materials de rebuig...  
Doncs bé el Cuní a part de no deixar parlar al pobre Monegal en plan Coto Matamoros i donar fe de la seva talla periodística, va intentar enfonsar al pobre Monegal torpedejant-lo sense èxit. Com a conclusió només puc dir que ara hem cau encara mes bé el Monegal.

El barrio a vista de helicoptero!!

Muchas fotos

No tengo una razón convincente para justificar los ultimos post, simplemente eran fotos que tenia en el disco duro y que preferiria salvar antes que las haga desaparecer mi hermanito en su proximo format c:, ya que en las ultimas semanas hemos tenido varios .... ojalà se hubiera quedado con la maldita playstation...
Bueno a todo esto y mientras yo grabo gigas i gigas de dvd'd con momentos de mi vida aqui hos dejo unas cuantas fotos...

No hi ha res com compartir una tarde i bon caf� amb un parell d'amics

Al mercat de bakou un poblet de camer�n on vaig estar fent de cooperant aquest cap d'any

OFICINA DE TRABAJO

Potser algun dia arribarem a aixo... i tindre un per a mi

Nuevo blog

Paso etapa en mi vida cambio de fuente y de servidor, dejo atrás aspirino mi primer blog y empiezo mi aspirno crece, un nuevo blog, una nueva etapa, en el que essencialmente no hay demasiados grandes cambios.