Balanç anual

Ara fa un any estava a l’Àfrica, esperant el cap d’any amb cacauets en lloc de raïms. Els amics africans al·lucinaven amb les nostres tradicions, les vam adaptar i ells les van fer seves ràpidament.
Sempre per cap d’any hem pregunto com estaré l’any que ve. Qui hem diria que en aquest any, deixria la feina, coneixeria a la Montse, viatjaria a Nepal amb 3 amics que es coneixem desde que teniem 3 anys, començaria a fer suplències a urgències i començaria a entrenar per a opositar a bomber.A saber com estaré l’any que ve... en tot cas a aquest any que s’acaba li he tret força el suc.
I aquest cap d'any de l'unic que tinc ganes es de pasarlo a casa aguantant les histories del meu yayo i amb familia per que quan estas a un cul de món et dones compte del que és el realment imporant.

Opositor's story

Francesc: Albert, els bombers porten pistola?
Albert: Mmmm… no Francesc…
Francesc: Albert…
Albert: Qué vols Francesc?
Francesc: Els bombers porten porra?
Albert: que jo sápigui no...
Francesc: Ahh… i els cotxes de bombers van pintats de blau i blanc?
Albert: No Francesc, son vermells.
Francesc: Ah… doncs que estem fent aquí opositant per a mosso d’esquadra?
Albert: …nusé…

wifi man

La Montse m'ha regalat la palm one lifedrive. De fet escric aquest POST desde el llit. Es un petit-gran capritxo material. Pero per sobre de tot es un regal d ella..l aixo es el que hem fa mes illusio
la estimo

Som les forces especials!

Infermer de Discoteca...

En Busca del Foc perdut amb l'ADF

Pràctiques a bombers...
Potser algun dia no serán pràctiques...

Pràctiques al zero, de moment només aixó, pràctiques, torna quan tinguis 2 anys de experiència a urgències hem van dir...

Mes pr�ctiques al S.E.M. Pedi�tric. Per cert, hem van amena�ar, que com torn�s m'apedregarien (mai en una nit habien fet tantes sortides)

Practicando el S.E.M. i retrobada amb al Tere

Moments de inf�ncia a les ambul�ncies de interiors de Sant Pau (jo tenia llavors 17 anys)

Malos tiempos Condaleros.. just al cap de 10 minuts de fer-nos aquesta foto ens van activar per una aturada que no vam poder remontar ni amb la ajuda del SEM...

Quan era Jove i feli� als bombers de Martorelles all� pel abril del any 2001

Bomberos CUBANOS...

Vaig deixar la meva emprenta e una paret de un Restaruant de Cuba al gener del 2003

AL otro lado de la camilla

El cas es que diumenge passat el meu avi va tenir una altra embòlia. No es la primera vegada (de fet es la segona) però el pobre s’ha hagut de passar ingressat al Servei de urgències on treballo jo dos dies esperant llit.
Des de aquí vull donar les gràcies a tots els companys/companyes que l’han atés, que tots/totes hem coneixen i alguns/algunes son bons/bones amics/amigues meus. Tinc pendent comprar una capsa de bombons per a cada torn, per que de fet m’han fet molts favors.
Bé el fet de estar a urgències com a familiar m’ha fet reflexionar, de la paciència que tenen les meves companyes i companys, de la feina que fan, de lo difícil que es quan ets tu el familiar quedar-te a fer de familiar i resistir-te a fer de infermer (millor que no ho facis per que la cagaràs).
De lo incòmodes que son les lliteres d’urgències, de lo desquiciant que pot ser, estar allà hores i hores esperant un llit a planta.
A tots vosaltres vos dono les gràcies des de aquí, encara  que mai ho llegiu, gràcies per ser així amb tothom i amb el meu avi en particular.