SERIES TV: RESCUE ME

Aquí començo la meva primera crítica de series de la televisió.
La sèrie es centra en la vida i els problemes de un equip de bombers de la autoescala 62 de la ciutat de nova york. El pilar mestre del que surt tota la trama argumental es un bomber anomenat Tommy Gavin, interpretat per Denis Leray; Gavin es un home pertorbat per els records de tots els companys de feina que va perdre el 11 de setembre, separat, alcohòlic, paranoic, addicte a les benzodiazepines, de temperament irascible, però genial en la seva feina i puntal indispensable per a que l’equip de la autoescala 62 no es desintegrí a sí mateix.
Els capítols mesclen en la seva justa mesura l'humor negre i el drama, el dia a dia en un parc de bombers i com cada personatge afronta les situacions estressants de cada dia a la seva manera i com poc a poc Tommy Gavin es va desquiciant cada cop mes.
Exquisidament realitzada, té moments molt bons, no soc un sibarita, ni un aficionadillo que pugui revatir a ningú amb un mínim de coneixements cinematogràfics, però m’adono quan una feina esta ben feta.
Hi ha moments en que la sèrie aconsegueix una tensió emocional increïble, esta molt ben dirigida i la selecció de la banda sonora esta molt cuidada.
Al nostre país només ha arribat a través de les plataformes digitals que tinguin el canal de la FOX, o a través de la euskal televista.
A l’abril d’aquest any va sortir el pack amb la primera temporada en DVD

http://www.fnac.es/dsp/?servlet=extended.HomeExtendedServlet
&Code1=1139128387&Code2=214&prodID=583150

El enllaç a la web oficial de la sèrie de la fox amb vídeos, jocs, i etc...

http://www.fxnetworks.com/shows/originals/rescueme/

I per últim aqui deixo un troç de la sèrie que he trobat al you tube amb la cançó que hem flipa tant dels stereophonics... es la hostia el que s'arriba a trobar al youtube

After hours

Pel matí en ambulància per la tarda al hospital.
Pel matí dos de dos, dos avisos que han resultat ser dos aturades. En un, el final era del tot esperat, algo irreversible que tard o d’hora havia de passar. De l’altre avis només puc dir que estava com un flam carregava les adrenalines i les atropines tremolant, però al menys les carregava, hem fet tot el que hem pogut, jo l’he desfibril·lat, el metge que anava amb mi l’ha intubat, li he canalitzat una via 2 vegades, per que algú me l’ha tret de lloc (potser he estat jo mateix no en tinc ni idea), l’hem mantingut pero final de tot no ha pogut sortir endavant.
Per la tarda el col·lapse habitual dels primers auxilis a poques hores de plegar cirurgia ha drenat un pacient amb pneumotòrax amb qui he fet amistat potser per la proximitat de la edat, i quan ja havia acabat el torn ha entrat per la porta una obstrucció parcial de via aèria, per sort, l’adjunt ho ha pogut sol·lucionar amb un laringoscopi i unes pinzes de Maguill. Estava tant fet pols que tot aquell guirugall passava davant meu com des de la distància, el meu punt de vista, s’havia convertit en el d'un espectre que planejava pel distribuïdor de primers auxilis. Me'n vaig cap a casa, només tinc ganes de dormir.

Pluriempleo

Doncs bé de moment porto algunes guardies al SEM i només puc dir que soc una mica gafe... he començat en una unitat que es dedica a fer trasllats secundaris sobretot (pacients que han de anar de un hospital a un altre hospital i que donada la seva patologia, o el seu tractament necessiten anar en una ambulància de suport vital avançat per precaució i per rebre vigilància intensiva) encara que de quant en quant ens han passat algun primari que altre (servei de urgències al domicil/carrer/carretera etc...)que ha resultat ser en la seva majoria avisos sense importància. El cas es que entre avisos primaris, secundaris i avisos que ens quedaben fora de la nostra zona no he parat els dies que he treballat. Són guàrdies de 24 hores i trobar una estona per estirar-te i treure't el calçat una estoneta, es de certa importància. En fí, he anat aquests dies amb metges i tècnics en transport sanitàri amb molts anys a l'esquena, pràcticament es podria dir que ja feien guàrdies quan a mi hem cambiaben els panyals, tampoc m'ha tocat fer res complicat, pero al menys vaig recolzat per un equip amb una gran experiència. Poc a poc, espero anar agafant destresa, encara que el medi no es del tot nou per a mi, si que ho es la forma de treballar i el tipus de feina. De moment tot l'estiu vaig amb metge a l'ambulància i mantinc el contracte a urgències cosa que enfonsará una mica mes la meva vida social i enviará la meva forma física a fer punyetes pero bueno... "Quien algo quiere algo le cuesta"
Lo bó de passejar per tota catalunya en ambulància de hospital en hospital es que vas coneixent a gent del mundillo, per fi vaig poder trobar-me amb la Núria, el primer cop va ser una mica distant, suposo que es extrany trobar-te amb algú que coneixes de Internet i no coneixes cara a cara, pero per sort la segona vegada hem vaig poder escaquejar i vam poder xerrar una mica, JE JE JE!!

Suport Vital Avançat

Bé, no cal dir que porto una bona pila de dies sense penjar res al Blog, podria dir que es per que he passat una època una mica depre... però potser també es veritat que he anat una mica de cul.
No vaig passar les proves físiques de bomber, anaba amb unes marques una mica justes i el dia de l’examen no hem va anar del tot bé.
Per contra he estat de pràctiques al Sistema de Emergències Mèdiques i m’hi han agafat per a fer suplències a l'Agost i Setembre, encara que en el que porto de mes m'han trucat per anar a fer unes quantes guàrdies de 24 hores.
En fí que de moment hem quedo amb l’ambulància groga... a falta de la vermella.