After hours

Pel matí en ambulància per la tarda al hospital.
Pel matí dos de dos, dos avisos que han resultat ser dos aturades. En un, el final era del tot esperat, algo irreversible que tard o d’hora havia de passar. De l’altre avis només puc dir que estava com un flam carregava les adrenalines i les atropines tremolant, però al menys les carregava, hem fet tot el que hem pogut, jo l’he desfibril·lat, el metge que anava amb mi l’ha intubat, li he canalitzat una via 2 vegades, per que algú me l’ha tret de lloc (potser he estat jo mateix no en tinc ni idea), l’hem mantingut pero final de tot no ha pogut sortir endavant.
Per la tarda el col·lapse habitual dels primers auxilis a poques hores de plegar cirurgia ha drenat un pacient amb pneumotòrax amb qui he fet amistat potser per la proximitat de la edat, i quan ja havia acabat el torn ha entrat per la porta una obstrucció parcial de via aèria, per sort, l’adjunt ho ha pogut sol·lucionar amb un laringoscopi i unes pinzes de Maguill. Estava tant fet pols que tot aquell guirugall passava davant meu com des de la distància, el meu punt de vista, s’havia convertit en el d'un espectre que planejava pel distribuïdor de primers auxilis. Me'n vaig cap a casa, només tinc ganes de dormir.