divendres, de maig 26, 2006

Expedició IKEA

Ja fa un temps que tenia pensat posar una vitrina a la meva habitació per que entre d’altres andròmines col·lecciono camions de bombers a escala i els tinc en una estanteria acumulant pols i desafiant a les bones arts de la dona de fer feines.
Vaig veure que IKEA, al seva web té una vitrina en catàleg que sempre que ho he mirat estava exhaurida aqui a BArcelona... la vitrina de marres hem ve “al pelo” i a demés hi ha unes llums led que hi podria acoblar a dins que també semblen força bones són:


Vitrina de paredJÄRNA
€ 29,95 / ud


Guía de iluminaciónTRETTIOEN
€ 29,95 / 4 unidades



A la única conclusió lògica que vaig arribar després de anar amunt i avall per aquella gran superfície es que el pitjor que pots fer es anar al IKEA sabent que es el que vols comprar... mare de déu quin mareig de passadissos... una mica mes i m’haig de prendre una biodramina...Al final arribo a la caixa, davant tinc una dona de mitjana edat, l’única cosa en la que hem fixo es que compartim districte postal encara no sé per quin rollo de màrqueting creatiu és, però la caixera ens ha preguntat a tots el número de codi postal (he estat temptat de inventar-me’l :P) i després de mi arriba una altra dona també de mitjana edat, que ha comprat 2 bonsais i 300 espelmetes d’aquelles petites, una de dos: o es una mística, o potser amb els bonsai i les espelmetes vol fer un incendi forestal a escala al balcó de casa seva... pago la compta amb plàstic i marxo d’aquest deliri suec en forma de supermercat del disseny per a masses... encara gràcies que he anat una tarde entre setmana... arribo a anar el cap de setmana i potser m'hagués pegat un tiro.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger dalr said...

Aaargh! Menudos recuerdos horribles has despertado en mí. Yo sobreviví 29 años sin ir al IKEA y el año pasado, para mi cumpleaños, a alguien se le ocurrió regalarme unos muebles que me hacían falta. Era un sábado por la tarde (horroooor). La marabunta nos empujaba por pasillos abarrotados, cargados con una cinta métrica de papel i medio lápiz, el bolsón de tela y los abrigos. Sudando. Hartos. Y aquello que no se acababa nunca. ¿Alguien ha intentado subir al metro de la línea 1 de Barcelona en Plaza Cataluña a las nueve menos diez? Pues lo mismo pero con más gente.

Al final conseguimos llegar a la cola y pagar. Pero el día del reparto (era un armario muy grande) se dejaron uno de los muebles. Llamé y me dijeron que estaba agotado (y por qué me lo vendieron, entonces...?). Me devolvieron amablemente el dinero y me emplazaron a que esperase al siguiente catálogo para pedirlo. Cuando llegó el catálogo de marras, aparecía el modelo exacto, pero no en mi color. Y se trata de la esquina de una estantería de tres cuerpos que ya jamás podré completar. Los odio. Los odio mucho. Muchíiiiisimo.

Por cierto, felicidades por el blog, campeón. A ver cuando llega la segunda entrega del cómic... :D

11:48 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home