Diagonal Psico

Dimecres al mati vaig passar del estudi i me’n vaig anar al centre a fer “choping” l’àlber un company de fatigues als entrenaments m’havia parlat de les seves noves bambes per fer la proba d’agilitat i no me’n vaig estar d’anar a la tenda de la rambla Catalunya on se les va comprar ell ja que quan les va comprar només els hi quedaven les que ell es va endur i unes del 45. Vaig anar allà i per llei de murphy ja no els hi quedaven d’aquell model. Oooo decepció, encara que el mes productiu de tot del dia d’escaqueig va ser observar tota la fauna que abarrota el metro a les 11 del mati: Sentadetes davant meu dues marujes que van a fer la compra amb el carro de quadrets reglamentari, mes enllà un estudiant amb cara  ressacosa de la última festa que s’havia pegat la nit interior i que en un esforç sobre humà s’ha llevat a les 10 i esta  intentant arribar a la uni per a fer acte de presència, al meu costat un tio amb un traje sintètic barato amb pinta d’agent comercial de tercera divisió (a aquells a qui la empresa no els hi posa cotxe i ha de desplaçar-se en metro per a fer les ventes), mes enllà de peu un parell de tios amb aspecte brut podrien passar per manobres però no durien una barba tan llarga i tan mal cuidada mes aviat semblen indigents que venen de que els hagin fotut fora després de esmorzar a algun alberg. Hi ha un altre tio assegut en un racó amb pinta de aturat de mes de 45 anys i de llarga durada, fa cara de deprimit, s’hem acut amb tota la mala baba del món que potser la pròxima vegada que vagi a agafar el metro potser es tiri a la via, en fi no sé si era el ambient depriment que ho inundava tot o soc jo que estic en fase maníaca... potser hauria de començar a prendre algun neurolèptic