diumenge, de febrer 12, 2006

La vuleta al Curro.


Després de 8 dies de festa (estudiant entrenant i aixecant parets de totxana ) he tornat a la feina a Urgències. De divendres només recordaré a un noi amb un problema hematològic, amb qui vaig fer broma, i vam passar una bona estona, vam riure de valent. Només pensar que en lloc de sang, per les venes li circula merda i que es possible que aquell bon tiu, que podria ser un col·lega meu no se’n surti s’hem regira l’estomac. Dissabte hem vaig picar amb un sanitari per una parida, i un diumenge pel matí a primera hora avorriment a urgències de Traumatologia; hem dedico a llegir els blogs de la gent dels links d’aquí al costat mentre una yaya demenciada a la que, en la meva opinió, sobremediquen a la residència i esta planxadíssima espera consulta amb el traumatòleg... Mes tard ha estat mes divertit, a la yaya se li han passat els efectes del Haloperidol i hem tingut diàlegs de besugos força divertits, al final li he canviat el bolquer i la hem enviat de tornada a la residència després de unes quantes radiografies, no he posat cap guix (amb lo divertit que és), només n’he posat tres en la meva vida, al menys cada cop hem surten millor (per que el anterior sempre ha estat un desastre JA JA JA). Per la tarda he conduït la ambulància de la creu Roja de Franc a la Plaça Reial. Anava amb la "meva", la alfa 5.5, dic meva per que després de molt taladrar vaig aconseguir que el meu jefe de llavors hem deixés dir com havien de fer el carroçat de la ambulància quin model de camilla volia quins llums prioritaris quin tipus de sirena... com havien de anar distribuïts els prestatges etc... "el sueño de mi infancia hecho realidad" Pos bueno al final el resultat va ser una ambulància que sembla un ovni (per la quantitat de llums estroboscòpiques que porta al davant i amb un carroçat que al final ha resultat ser una mica deficient (els mobles podrien estar millor acabats). Total que a la Creu anava amb una metge i amb un munt de voluntaris i m'he posat en modo conductor (yo solo muevo la ambulancia de aquí a allá) i m'he escaquejat, totes les cures les han fet o la doctora o els voluntaris i de tornada a la base en ambulància-patera (tots han volgut tornar amb la ambulància tot i el risc de que conduís jo).

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Amic meu soc el teu pesat CI d'aquesta activitat que relates, de la Plaça Catedral i la Plaça Sant Jaume.

Dirte, que has obiat comentar, la visita al "Cuerpo de Bomberos", l'Italia am el cul cremat i l'ajuda d'organització per "aparcar" be la teva estimada....... A5.5.

Ets collonut..... continua aixi de trempat.... que la vida son 4 dies !!!

Salut

Aleix.

9:08 p. m.  
Blogger Ahoi team said...

Ei, quina canya la vida a l`hospital! i tot aixó en un dia. I que vols dir amb - aixecant parets de totxana aixó que es entreno o estudi ...i estic esperant les noves vivencies teves!

11:41 p. m.  
Blogger aspirinocrece said...

JA JA JA!
la vida de l'hospital a vegades et sorpen, si es veritat...
lo de aixecant parets de totxana ho dic per les practiques de la prova d'ofici de la oposició a bombers.
Amic Cap d'Instal·lació (et puc dir Aleix sense que estigui revelant cap secret sumarial oi???) La visita als bombers per a enterar-me de a quina data sortirien les properes oposicions va ser bastant irrellevant. Lo del italià es un error garrafal no haber-ho escrit i penso que es mereix tot un post que ara mateix publicaré per a que ho sàpigui tot el ciber-espai.

12:39 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home