Frio Siberiano

Ha arribat el fred, i amb ell els refredats i les disneas, malgrat això quan plou i fa mal temps la gent es queda a casa, quines ganes d’anar a l’hospital amb lo bé que s’està a casa, oi?? Millor per nosaltres sincerament...El cap de setmana ha deixat algunes coses per a recordar, alguna que altra anècdota, com aquell pobre infeliç que sortia de treballar a les 6 del matí, l’envesteixen per redere mentre estava parat en un semàfor amb el cotxe i el porten a l’hospital. Al cap de poca estona es presenta la guàrdia urbana, fins aquí tot normal, el que no m’esperava es que vinguessin a multar-lo per tenir l’assegurança del cotxe caducada des de fa un any i mig... O un addicte a drogues per via parenteral que viu amb sa mare, sa mare té tan assumit que el seu fill es punxa heroïna que quan fa la sobredosis a demés de trucar al 061 li punxa la naloxona a casa, increïble (a aquest pas ens quedarem tots sense feina), el pollo que ha muntat només entrar a l’hospital... de fet hi ha un estudi experimental sobre pacients addictes a heroïna a qui sel's proporciona de forma rutinaria la Naloxona a Alemania i a EUA
I una reflexió que m’ha fet la companya amb qui estava treballant avui... Potser pel poc temps que porto a urgències, potser per el meu afany de demostrar que no sóc un incompetent, potser per l’afany de veure casos complicats, a vegades hem fico en camises d’11 bares i hem fico massa en mig, vaig amb la idea de ajudar a les companyes i a vegades no saps fins a quin punt ajudes o destorbes, no ho fas amb mala intenció però sense voler provoques situacions en que roces amb la gent, i a vegades deixo de fer les meves coses per intentar “ajudar” o ficar-me enmig, deixo de fer tonteries, coses que no són d’importància vital, pero al cap i a la fí son la meva feina. Però bé al menys ja sé en que la cago, i en soc conscient de que es veritat.