I Survived
El meu primer dia treballant d’infermer ara fa tres anys va ser una mica desastrós. Hem van oferir un contracte a la Reanimació d’urgències durant la nit i vaig dir que sí, no sabia on hem ficava, allà estàs tu sol i la auxiliar d’infermeria i de tant en tant els anestesistes; el fet es que un cop vaig estar allà i hem vaig veure amb un intubat, vaig oblidar tot el que havia aprés durant la carrera en 10 segons… Hem van haver de venir a rescatar d’aquell merder les companyes d’urgències i hem vaig veure incapaç ja no d’estar a Reanimació, sinó incapaç d’estar a la sala d’observació, Vaig acabar la nit a primers auxilis.
En acabar la nit hem van venir ganes de cremar el títol, tothom de la meva promoció se’n va assabentar, no hi havia cap dubte tothom hem considerava un inepte.
Bé avui al cap de 3 anys desprès d’un parell de postgraus i un mont d’hores m’han oferit el primer contracte a Reanimació desde aquell dia, i me n’he sortit força bé. No he portat cap intubat, ara no hem fan cap por, però deu ni do, he currat força, i penso que me n’he sortit bé.
En acabar la nit hem van venir ganes de cremar el títol, tothom de la meva promoció se’n va assabentar, no hi havia cap dubte tothom hem considerava un inepte.
Bé avui al cap de 3 anys desprès d’un parell de postgraus i un mont d’hores m’han oferit el primer contracte a Reanimació desde aquell dia, i me n’he sortit força bé. No he portat cap intubat, ara no hem fan cap por, però deu ni do, he currat força, i penso que me n’he sortit bé.
Etiquetes de comentaris: Feina
posted by aspirinocrece at 1/12/2006 04:03:00 p. m.
2 Comments:
Mica a mica francesc. Me n'alegro per tu. La Rea mai ser facil per ningu, conec una infermera MOLT competent que va aguantar una nit, pero quan la van tornar a cridar per anar alla es va inventar una excusa majuscula per evitar anar-hi. Així que el que pensi la gent.... quan no has estat alla es molt facil parlar i criticar. Jo no he estat a la Rea pero si em toques em prendria un batut de Prozac, Valium i Fortasec.
Gràcies Carles, llegir-te sempre hem fa reconfortar. Aprecio moltissim els comentaris d'un infermer tant bó com tu!
Aquest blog només et té a tu de visitant ultimament..
Publica un comentari a l'entrada
<< Home