Quant les coses estan clares

A vegades les coses estan molt clares, tens un presentiment i saps ineludiblement el que passarà.
Tal com et baixaven de l’ambulància, s'et veia que estaves molt malament: aturat, intubat, monitrotizat, els anestesistes fen-te massatge, tothom ballava sincronitzadament al teu voltant, tothom ho va fer lo millor que va poder, encara que jo sabia que per molt que intentéssim fer, lo inevitable t’acabaria succeint. Notava com la teva vida s’anava escorrent a mesura que et dessagnaves per les múltiples hemorràgies internes, malgrat que t'estàvem passant molts líquids, malgrat haver-te punxat una via de gran calibre amb el cor parat (cosa que no havia aconseguit de fer a ningú abans), malgrat haver-te reanimat una vegada. Al final et va passar el que t’havia de passar. Vas arribar amb un filet de vida i malgrat tot no te la vam aconseguir mantenir-la.
Es recull un ferit molt greu, es trasllada a un moribund i s’ingressa a un cadàver, de quan en quan se’n salva algun, però ja fa massa temps que no en salvem cap.