El pas dels anys
No et dones compte, i ja ets vell, per a fer el que abans feies. No et dones compte i ja t’ha passat mitja vida per endavant.
I al final quan et preguntes que és el que et queda, arribes a la conlusió que només et queden aquells moments bons en que t’has rigut.
No saber que diré el moment en que arribi aquest final, espero que sigui tard... i espero haver rigut de valent.
I al final quan et preguntes que és el que et queda, arribes a la conlusió que només et queden aquells moments bons en que t’has rigut.
No saber que diré el moment en que arribi aquest final, espero que sigui tard... i espero haver rigut de valent.
Etiquetes de comentaris: pensaments
1 Comments:
Hola. Està be riure!!!
Només passava per aquí.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home