Mismocracia

M'agrada internet, m'agrada la llibertat que hem dona el poder opinar d'absolutament de tot i a demés sense tenir gaire idea de res... qui hem llegeixi serà qui hem donarà credibilitat o no.
Una de les últimes notícies que m'han indignat fa referència a la "meva" professió, la de infermer, una professió que jo la sento molt "meva", al cap i a la fi soc infermer, fill de infermera, surto amb una infermera i es "lo que he mamat a casa des de petit", soc infermer fins a la medul·la encara que alguns sectors minoritaris integristes, no acabin de assimilar del tot als "infermers" homes. La infermeria sempre ha estat una professió de dones i certament cal pensar com una dona, has de desenvolupar una sensibilitat especial per apreciar tot allò que esta passant, intuir aquells problemes que no son evidents i has de tenir la capacitat de estar fent 3 o 4 coses a la vegada, i fer-les totes bé. Porto tres anys intentant-ho, m'ha costat força, per que al cap i a la fi soc un home, i la meva masculinitat no va lligada a cap de les qualitats anteriorment descrites.
Soc un dissident, una anomalia, una cosa estranya, i com a dissident m'agrada pensar que el camí que segueix tot el ramat potser sigui bo però es possible que n'hi hagin de millors.
El passat dia dimecres 24 de gener es van celebrar les eleccions al col·legi d'infermeria de Barcelona per a la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern, per a mi, eren unes eleccions de resultat previsible per que només es va presentar una candidatura. Arribats a aquest punt haig de fer una reflexió, la junta de govern que ha guanyat no ha estat involucrada en cap escàndol, ni res per l'estil en plan Marbella ni cap cosa així, ha gestionat el col·legi amb transparència i ha tret el col·legi de una situació de crisis ja que quan van entrar l'anterior junta havia deixat deutes per totes bandes i tots els bens materials del col·legi estaven envargats. Com era d'esperar ningú no va presentar cap candidatura, ningú tenia motius per criticar-los, ningú ho podia haver fet millor. Idealment el dia 24 tothom hauria d’haver anat a votar massivament a la seu del col·legi allà a la Bonanova per donar suport a aquesta candidatura que tant bé ho esta fent i que ens esta reflotant de la situació de crisis viscuda ara fa quatre anys. M'ha sorprès però que en la nota de prensa del dia 24 de Gener s'informa que:

"Malgrat que “Infermeria Activa” ha estat l’única candidatura presentada, 319 col·legiades i col·legiats s’han desplaçat fins a la seu del Col·legi per exercir el seu dret a vot"

Segons la última memòria del col·legi d'infermeria a Barcelona hi han 28920 infermers col·legiats exercint (no crec que hi hagi mes de 200 o 300 inhabilitats sense dret a vot) o sigui que han anat a votar a "ojo de buen cubero" algo mes d'una centèsima part del cens electoral.... però la única candidatura que s'habia presentat ha guanyat per una "amplia majoria"
Dos qüestions s'hem plantegen:
- Que ens esta passant per no implicar-nos en un òrgan que esta per a vetllar per els nostres interessos com a col·lectiu professional.
- Com una junta es pot sentir respatllada amb només una centèsima part dels vots?