El meu avi

Aquest es el meu avi, la foto, va ser el regal de Nadal que hem va fer mes il·lusió, aquella foto antiga de ell "al curro" que vaig descobrir fa molts anys dins d'aquella capsa de sabates que l'avia amagava al pis de Tortosa. Ara, restaurada i emmarcada, la tinc a l'escriptori de la meva habitació.
El meu avi ha estat sempre aquest home fort, que s'enfilava als pals de telèfon de mitja españa i gairebé tota la província de Tarragona, ademés duia el camió, l'avia deia d'ell orgullosa que era "chòfer de la telefónica". Es va alegrar molt quan per fí hem vaig treure el carnet de camió "com ell" per a poder opositar, ara ja seriem 2 conductors de "primera" a la família.
Ja fa uns anys que els meus avis estan pitjor de salut, però en els últims mesos a l'avi li han diagnosticat un càncer de bufeta, fa poc que ha començat la quimioteràpia i esta millor, però al novembre estava realment fotut, et mirava i el veies patir. Fins a l'extrem que el en una crisis de dolor, el vaig haver de portar jo amb la meva ambulància a l'hospital d'urgències dos vegades. L'última vegada, mentre el company conduïa el troç curt que hi ha des de el pis que tenen els meus avis fins a urgències, el veia enfonsat a la llitera, miran-te desde la distància que et dona el saber que encara que la família et digui que no es res greu, tu sents que alguna cosa no et va bé, jo el vaig mirar als ulls i no el vaig poder enganyar, no vaig dir res, pero ell hem va entendre amb aquella clarividència que li dona el haver tingut 2 embòlies consecutives en 3 anys i ell ara que ho sabia va seguir, preguntat-me si punxava la via venosa perfièrica tant bé a tothom, si aquella ambulància quadrada era una mercedes, si el monitor desfibril·lador valia tants diners .
El van arreglar fins ara, en que va tirant amb la quimioteràpia a l'espera que li puguin extirpar el tumor; malauradament la meva mare esta convalescent d'una operació i no puc passar tot el temps que jo voldria amb els meus avis, amb el meu avi sobretot hem consola pensar que quan ha estat realment fotut jo l'he ajudat, ja sigui quan va tenir la primera embòlia que hem vaig quedar algunes nits cuidant-lo a l'hospital, o quan m'ha necessitat i ha resultat que estava treballant aquell dia amb l'ambulància.