dijous, de novembre 24, 2005

Qualitat

Avui era la revisió mensual sobre els indicadors de qualitat del treball de infermeria a urgències. Per sobre de mirar si ets eficient en la teva feina, o si dónes unes cures de qualitat, un dels indicadors que mes obsessiona als nostres supervisors es identificar amb un braçalet als pacients. Val a dir que es una cosa que jo mai faig, per que a urgències tinc coses mes importants/interessants/urgents a fer. No costa res fer-ho mentres vas a veure al malalt per prendre-li constants o alguna altra cosa així, però no esta dins dels meus esquemes de funcionament normal… Total, avui era dia que tocava comprovacions (coses de la estadística). I de tots els malalts que portava (en portava 7) cap anava identificat. La culpa ha estat meva per no revisar-ho, però també ho ha estat de tots aquells que van abans meu per que “en teoria” tal com entren se’ls enchufa el braçalet de marres i hi havia gent que portava 3 dies ingressat a urgències esperant llit, sense que cap infermera/infermer l’hagués identificat. Sigui com sigui m’ha caigut una reprimenda de la supervisora que m’he tingut que menjar amb patates (bullides, no fregides per coses del règim), la culpa no ha estat meva, però la casi-bronca me la he menjat jo amb una part proporcional de culpa.
De fet, hem consola pensar que si jo menjo dos pastissos i tu cap, la estadística diu que els dos ens hem menjat un...
Així que per ser millor infermer d’urgències, identificaré a tothom amb el braçalet de marres, hem comportaré com un borde, deixaré de trucar als companys per dir-los que m’ha quedat un llit lliure si el volen ocupar amb un malalt de portes, passaré un quilo d’ajudar als meus companys i posaré a parir a tothom. Però identificaré amb el braçalet a tothom i emplenaré el qüestionari d’ingrés sempre.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, de novembre 22, 2005

UCI STORY

Coses que passen a la unitat de cures intensives…Estava jo currant en torn de mati (tots els metges corretejant amunt i avall totes les infermeres mes veteranes allà) estem en un box jo i l’auxiliar de infermeria (fa uns 3 anys que hi treballa allà) hem entrat per a aspirar el malalt (ens hem posat els dos de verd) en això que la auxiliar va i toca el timbre de paros sense voler al manipular algo que hi ha penjat just a sobre del timbre. El timbre de paros es un timbre que es fa servir quan hi ha una aturada cardíaca o necessites un metge a intensius per una urgència vital en general. Sona una chicharra (rollo parc de bombers) i venen tots els metges que hi ha el Server (al mati son tots) total que aquest timbre es sent a tots llocs menys al box en sí total que jo el sentia molt fluix a això que surto i hem veig la marabunta de metges dient ¿¿dónde esta el paro???
Total que jo foto cara com que de que la cosa no va amb mi… acte seguit tothom hem mira amb cara acusadora en plan has estat TU! I ami lo únic que hem surt es dir a tothom “Jo no he estat”
Hem van estar posant a parir fins que va sortir la auxiliar a dir que havia estat ella… en fi … masses "mals pensaments" per metre quadrat hi ha allà dins..

Etiquetes de comentaris: